dissabte, 14 de maig de 2011

Enciams de l'Swarovski

M'encanta el nou anunci de les amanides Florette! 


Així veu el camp el dels prismàtics
Com la majoria d'anuncis és realista i del tot creïble! Apareix, al mig d'un camp d'enciams una caseta blanca de fusta de vigilant de la platja. Primera cosa que falla. Quin pagès seria tan llest de treure metres de terreny per cultivar i plantar-hi una merda com aquella, que no serveix de barraca per guardar les eines ni per anar-hi a fer una costellada. Però bé, continuem. Llavors apareixen una colla de nois i noies joves i de bon veure, el pagès habitual que et pots trobar a qualsevol camp català, i n'hi ha un que està amb uns prismàtics. En aquest punt és quan l'anunci et pot induir a l'error. Perquè quan s'ajunten joves en casetes de fusta i amb binocles només em ve al cap una idea, parc natural amb monitors torracollons que et fan mirar ocells que ni existeixen. Veu de monitor: "Aquí podeu observar un estornell pescaire. Aquest ocell es passa l'hivern als boscos belgues i l'estiu al Parc Natural de Doñana, però avui que heu vingut vosaltres d'excursió ha parat a pixar un moment i a fer cinc euros de benzina a aquest espai esplèndid." Però de cop, quan el dubte ataca a l'espectador i aquest està a punt de creure que el volen convèncer d'anar al Parc Natural d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, el noi dels prismàtics crida: "La set-cents noranta-vuit!" Després d'aquestes paraules he de parar.
David Hasselhoff, un gran home.
Aquí és quan celebro que l'avi Quim ja no sigui entre nosaltres. Quan el guapot dels llarga-vistes brama d'aquesta manera, una colla de top models enfundats en un polo Lacoste blanc amb una enganxina de Florette al pit, un banyador verd que els hi estilitza poc la figura i l'element que més destaca, i més credibilitat dóna a l'anunci, un salvavides de plàstic verd, model David Hasselhoff. Aquells que no analitzin les coses i es quedin a la superfície podran sentir-se ofesos al veure aquells paparines amb un salvavides al mig d'un camp d'enciams. Però jo, recordant el meu estimat avi Quim, he anat més enllà. Al veure'ls córrer per entremig de les rengleres d'enciams, no vull ni imaginar-me les mates que destrossen a cada passa. Hi ha regs, rengleres d'enciams i més regs. I em volen fer creure que aquests pijus amb polo poden saltar enciams com si fossin ballarines fent el llac dels cignes? Fins aquí encara  m'ho podia creure, però al veure aquesta imatge em cauen les amanides Florette per terra.
Tot i que les imatges que segueixen no són gaire millors. Els guaperes agafen una mata d'enciam, suposant que és la set-cents noranta-vuit, i el més llest de tots, porta barba i això sempre dóna punts, n'agafa una fulla i la trenca, per comprovar-ne la frescor.
Quina por posar-me un enciam d'aquests a la boca! El trenca i sembla vidre. Però si només fos això encara. El pitjor de tot arriba quan de la fulla verda pàl·lida en surt un gas que entela el vidre de la càmera. Amb què adoben aquests enciams? Ja et dic jo que fems no són! Com a mínim i posen nitrogen líquid!


Cada cop que veig l'anunci em fan més por els enciams. Per què no deixen els "vigilantes de la playa" al seu territori i pels enciams ens quedem amb els de sempre, en Patufet, en Jaume de Ventdelplà (el senyor el tingui en la seva glòria) o el millor de tots, el Capità Enciam! Que els petits canvis són poderosos!

Cap comentari:

Publica un comentari