diumenge, 12 de juny de 2011

El futur ha de ser nostre!

Un dia havia de passar... Avui toca entrada seriosa.

Sóc d'esquerres i no me n'amago. Tot i néixer a l'anomenada classe mitja i tenir uns pares dedicats al sector terciari, sempre m'he sentit obrer. He rebut una educació, la de casa, la que et fa entendre el Món i créixer, basada en la justícia, la llibertat, la lluita, la tolerància i, sobretot, la igualtat de condicions i de drets entre tots els homes i dones de totes les races. Ara ja no està de moda ser un progre. Ara ja no es porta això de tots som iguals i de lluitar per l'interès comú i pel benestar de tots. Avui en dia, la societat viu mirant-se el melic, preocupant-se de tenir les necessitats pròpies cobertes, per més banals que siguin. I això m'emprenya.
No sóc ningú per donar lliçons i encara menys vull fer cap sermó. Només vull buidar el pap de tot allò que em molesta i m'irrita.
M'emprenya molt viure en un país convergent on amb l'excusa de la crisi econòmica s'estigui passant el ribot a un benestar que ha costat anys i anys de lluites. A més, les tisores sempre apunten cap als mateixos i sempre són els mateixos els que han d'anar en compte de no acabar esquilats.
M'emprenya molt viure en un país que, com deia Lluís Llach, va viure quaranta anys lligat a un estaca antiga, pesant i asfixiant. Però encara m'emprenya més que encara avui es criminalitzi aquells que volen honrar els morts d'una guerra horrible i, en canvi, encara hi hagi vencedors que siguin alabats i rebin totes les medalles. M'emprenya molt viure en un país on partits que volen acabar amb la violència hagin de passar pels tribunals i partits que glorifiquen la violència passada puguin campar lliurement. M'emprenya molt viure en un país on es puguin dir autèntiques barbaritats i puguis formar part d'un congrés democràtic i en canvi diguis veritats com temples i estiguis tancat a la presó.
M'emprenya molt viure en un país on la dreta més arcaica i reaccionària manipuli amb total impunitat i la socialdemocràcia estigui corcada per dins i no tingui valor per ser realment d'esquerres. 
M'emprenya molt viure en un país on el tansemenfotisme s'hagi apoderat de la societat i els casos de corrupció siguin com anècdotes en comptes de fer caure governs i enviar polítics a la presó.
M'emprenya molt el derrotisme mundial al que sembla que ha sucumbit l'esquerra. El fals benestar que ha portat el capitalisme només ha servit per perdre els valors socials i morals i omplir d'egoisme i egocentrisme els ciutadans.
M'emprenya molt viure en un país on la societat està més pendent del que diu un o altre famós de torn mentre en els nostres propis pobles i ciutats, en les nostres pròpies barriades, hi ha gent sola, que passa gana o que no pot pagar la casa on viu.
M'emprenya molt viure en un Món que s'està destruint i podrint a si mateix. Que s'està carregant selves i boscos per poder viure en l'abundància mentre s'estan fonen pols i s'estan contaminant mars mentre estem foradant el cel.
M'emprenya molt viure en una societat que veu amb indiferència les matances per la televisió i les guerres cauen en l'oblit quan deixen de ser novetat i ja no ocupen portades als diaris.


M'emprenya molt i per això ho explico. Perquè em cou a dins i no vull estar més temps amb aquesta cremor. És, una vegada més, pur egoisme. No vull donar lliçons. No vull, ni puc, ser mestre de res. Però vull aixecar-me i lluitar, mai emprant la violència, sempre de forma pacífica, per canviar aquesta societat. Perquè si el futur ha de ser nostre, que com a mínim s'hi pugui viure.

Cap comentari:

Publica un comentari